Començo el blog anant per feina. Penso que les circumstàncies actuals bé o mereixen.
En aquests moments ERC, té al seu davant una oportunitat històrica. La de modernitzar un partit amb més de 75 anys, que segurament s’ha vist desbordat per el seu creixement exponencial en poc temps. Aquesta decisió es ineludible, però a més ens ve bé, donat que el context històric ens bufa a favor, segurament desde Wilson no hem tingut unes circumstàncies tant favorables. El replantejament d’Europa es un fet i la Unio Europea, no podrà aturar la seva expansió interna. Escòcia i Irlanda obren el camí. És per això que els Països Catalans, no podem restar impasibles. Els vents de llibertat que es respiren, en aquesta nova primavera dels pobles, ens obliguen a estar preparats. És per això que ens cal esmolar l’eina de la llibertat. Ens cal preparar a ERC, per l’embit amb l’Estat Espanyol, i ens cal consolidar estructures internes, modernitzar-les i millorar-les.
Esquerra ha de ser un partit avançat a la seva època, en molts aspectes:
1) Comunicació tant externa (ens cal arribar a tota la societat en el precís moment en que ho necessitem, amb missatges entenedors, contundents, i irrefutables), com interna (els militants hem de ser un exèrcit de comercials ben informats, capaços de trasmetre acords, argumentar posicionaments, però a la vegada recollir propostes i opinions de la societat i coordinant la política municipal amb la nacional, per tal d’evitar contradiccions).
2) Les nostres sectorials, han de ser pioneres en dicurs, obertes a experts independents, participatives, etc. Ens han de servir per tenir un discurs potent en tots els àmbits, i ser suport dels nostres governs o de la tasca d’oposició quan calgui.
3) Ens cal agilitzar la pressa de decissions, cal donar resposta al moment, en els moments de dubte, o sigui en l’aplicació de la táctica (tenint clar òbviament l’estratègia), això no vol dir que ens “carreguem” l’assemblearisme, ans al contrari. El que hem de fer es regular l’assemblea, la manera com prenem les decisions, els temps i les seves formes i els seus mitjans.
4) Donar una altre forma a l’estructura d’esquerra... què vull dir amb això? Doncs es ben senzill, tenim una estructura arreu del territori de casals, federacions, etc. que suposen una despesa importantísima, despesa que en el fons suposa una inversió a llarg termini. Ara bé cal que els casals tinguin una utilitat diferent a la que actualment tenen. M’explicaré: els casals no poden ser exclusivament un lloc on fer les reunions setmanals o quinzenals. Els casals han de ser el primer lloc de contacte entre la societat i el partit. O sigui, el ciutadà ha de veure-hi casa seva en cada casal dels Països Catalans. Per això no només n’hi ha prou en obrir-los al públic, sinó que cal que siguin útils a la nostra població, tal com ho eren a la República. Estic pensant en xerrades temàtiques, classes de català, llocs on acollir les parelles lingüístiques, on fer exposicions, i inclús perque no.... els partits del barça. En general tot el que li pugui interessar a la nostra societat.
