Començo el blog anant per feina. Penso que les circumstàncies actuals bé o mereixen.
En aquests moments ERC, té al seu davant una oportunitat històrica. La de modernitzar un partit amb més de 75 anys, que segurament s’ha vist desbordat per el seu creixement exponencial en poc temps. Aquesta decisió es ineludible, però a més ens ve bé, donat que el context històric ens bufa a favor, segurament desde Wilson no hem tingut unes circumstàncies tant favorables. El replantejament d’Europa es un fet i la Unio Europea, no podrà aturar la seva expansió interna. Escòcia i Irlanda obren el camí. És per això que els Països Catalans, no podem restar impasibles. Els vents de llibertat que es respiren, en aquesta nova primavera dels pobles, ens obliguen a estar preparats. És per això que ens cal esmolar l’eina de la llibertat. Ens cal preparar a ERC, per l’embit amb l’Estat Espanyol, i ens cal consolidar estructures internes, modernitzar-les i millorar-les.
Esquerra ha de ser un partit avançat a la seva època, en molts aspectes:
1) Comunicació tant externa (ens cal arribar a tota la societat en el precís moment en que ho necessitem, amb missatges entenedors, contundents, i irrefutables), com interna (els militants hem de ser un exèrcit de comercials ben informats, capaços de trasmetre acords, argumentar posicionaments, però a la vegada recollir propostes i opinions de la societat i coordinant la política municipal amb la nacional, per tal d’evitar contradiccions).
2) Les nostres sectorials, han de ser pioneres en dicurs, obertes a experts independents, participatives, etc. Ens han de servir per tenir un discurs potent en tots els àmbits, i ser suport dels nostres governs o de la tasca d’oposició quan calgui.
3) Ens cal agilitzar la pressa de decissions, cal donar resposta al moment, en els moments de dubte, o sigui en l’aplicació de la táctica (tenint clar òbviament l’estratègia), això no vol dir que ens “carreguem” l’assemblearisme, ans al contrari. El que hem de fer es regular l’assemblea, la manera com prenem les decisions, els temps i les seves formes i els seus mitjans.
4) Donar una altre forma a l’estructura d’esquerra... què vull dir amb això? Doncs es ben senzill, tenim una estructura arreu del territori de casals, federacions, etc. que suposen una despesa importantísima, despesa que en el fons suposa una inversió a llarg termini. Ara bé cal que els casals tinguin una utilitat diferent a la que actualment tenen. M’explicaré: els casals no poden ser exclusivament un lloc on fer les reunions setmanals o quinzenals. Els casals han de ser el primer lloc de contacte entre la societat i el partit. O sigui, el ciutadà ha de veure-hi casa seva en cada casal dels Països Catalans. Per això no només n’hi ha prou en obrir-los al públic, sinó que cal que siguin útils a la nostra població, tal com ho eren a la República. Estic pensant en xerrades temàtiques, classes de català, llocs on acollir les parelles lingüístiques, on fer exposicions, i inclús perque no.... els partits del barça. En general tot el que li pugui interessar a la nostra societat.
7 comentarios:
perdoneu per les errades ortogràfiques... però el puto office fa traduccions extranyes... ja sabeu... cátala i altres coses per l'estil
Ja que vas per punts... jo també:
1) Com ja vaig dir en el meu post a andreucriquet.blogspot.com un partit és bo quan, a part d'ajudar a la gent i per tant ser útil... guanya eleccions. Ambues coses són indispensables per ser un BON PARTIT, i sabem que Esquerra té un greu problema en "guanyar eleccions". És doncs de vital importància el que tu dius de bona comunicació, clara, contundent i per diverses vies per tal d'aconseguir aquest segon punt. Per tant res a dir
2) També força d'acrod, les sectorials són bàsiques per un partit en el moment que s'usen per elaborar discurs i sobretot ser pont de contacte entre aquells que duen a terme les polítiques (o la oposició) i aquells militants amb coneixements i associacions de tota diversitat de la societat "civil" (tot i que no m'agrada aquest mot civil, jo no conec la societat militar sincerament, jeje). Ha de ser doncs un lloc on canalitzar totes les opinions i gestionar-les per tal de que no es duguin a terme errors greus de tàctica com posicions contradictòries en diferents camps. M'explico: si a tu t'arriba que has de fer tal cosa però per una altre banda t'arriva que has de fer el contrari pots... o no fer res... o fer un dia una i/o un dia una altre, amb el conseqüent rebuig d'una o ambdues parts (normalment ambdues). Per tant has de racionalitzar cada politica primer dins el partit i un cop arribada a una posició consensuada, també amb la societat "civil"... dur-la a terme o exigir la seva aplicació. Han de deixar de ser a més, i és condició indispensable, pols de lluita entre famílies polítiques.
3) Això és ben dificil, no cal negar-ho. Tota aquella decisió que passa per assamblees resulta lenta, i tota aquella que no hi passa resulta antiassamblearia. Jo per la meva part puc aportar poc, però seria interessant estudiar fins a quin punt es pot determinar tota tipologia de desicions que pren el partit i establir en la propera ponència organitzativa un apartat que reguli en cada tipologia la manera en que aquesta es debat. Resultaria complex arrivar a analitzar tota la tipologia de decisions, però es pot intentar fer a gran nivell, amb gran grups i observar la seva aplicació i lògicament fer les millores i reformes que es creguin convenients en altres congressos... seria una feina a llarg termini
4) Res a afegir en l'apartat de treball de casal... només apuntar un element que no comentes, la racionalització de l'activitat exterior dels casals. M'explicaré també: Hi han moltes idees sobre com un casal ha de ser present arreu de la seva secció comarcal o local... jo l'altre dia te n'apuntava un parell o tres: a) Distribució a cada militant d'una quantitat suficient de revistes locals, cormarcals o nacionals (si no n'hi ha d'àmbit inferior) per tal que les distribueixi a les bústies de casa seva... una cosa tan tonta perment, per un preu 0, un contacte estable amb una part de la societat "civil" estable, i està ben demostrat que millor poca comunicació sempre a la mateixa població que no pas molta informació a sectors poblacionals diferents. b) Establir una distribució territorial eficient amb grupets de treball suficients per cubir certs territoris. Tal cosa a Sant Jaume de Frontanyà potser no resulta gaire nescessari, per a la notra estimada Barcelona i altres grans ciutat de Catalunya si. Es tracta de petits grups, 3 o 4 persones que analitzen en cada situació com el barri respón a certs apsectes i com aquest s'estructura. Aquesta gent analitza quin sector de població en el barri ens és més o menys afi... veu en quins locals hi ha gent que ens pot votar, veu quins establiments són propers i a partir d'aquí es relaciona amb aquesta gent per mantenir un pont de contacte entre la nostra gent de cada espai i amb el casal i tot el partit.i.... c) aquesta mateixa gent, en campanya es dedica a analitzar "tonteries" com a on estan situats els llocs per encartellar i els encartellen un cop cada 3 dies i parlen de nou amb aquesta gent i els hi destribueixen la informació que es vegi idonia (a un botiguer, la feina feta per a ells en aquest aspecte, etc).
PD: Espero no haver aborrit i espero que no fagin gaire mal als ulls tanta falta ortogràfica. jeje
Què tal Ricard me'n he enrecordat de la psicina jeje :p però més que res per lo de "tirate a psicina y psicina quedó preñada" no per res més.
Tot hom es fa un blogspot al final m'ho hauré d'acabar pensant...
Idò jo en ves d'anar per punts aniré per comes que usa sembla
,) Anirem de més a menys. Totalment d'acord amb la importància que han de tenir les sectorials, és amb el que porto temps dient que ERC són en gran mesura garrulos qu ballaven sardanes els diumenges i anaven a posar flors a casanovas l'11 i gaire més enllà no arriben pobrets, en part però no és tan estrany ja que com has dit el partit ha crescut amb poc temps i no té els especialistes ni la infraestructura tècnica d'influència com els dos grans partits, i aquest és tot un repte que hem d'assolir per estalviar-nos episodis com el de la llei de dependència que bàsicament envaeix competències perquè no "en sabem" i "ens ho fan": l'estat l'hem de construir perquè serem millors no perquè ens queixem de que els altres són "catxo da dolents". Ens falten plats de sopes.
,) Això de coordinar la política local amb la nacional em sembla que és un repte planetari..no només d'ERC, ja fóra tot un què saber coordinar bé interessos locals i nacionals com déu mana per això la primera "coma" va relacionada en que tinguem bons especialistes sobre totes les questions, per a totes les questions i a totes les escales.
,)Ja ho has dit tú això dels casals és més propi dels anys trenta, jo considero que ara la batalla és 99% als mitjans. Està bé ser l'esplai dels nens i la residència dels vells però la gent quan arriba de treballar mira el "Què", el 20 minutos i amb una mica de sort potser forma part dels menys de 20% d'audiència que mira la cada dia menys catalana televisió de catalunya. Serà difícil guanyar-se'ls els mitjans i em de plantejar-nos les eleccions com si fóssim un equip de futbol i sortissim a jugar amb dos homes menys i amb dos gols en contra.
,)Tens raó Criquillo amb això de l'assamblearisme si ho som pq ho som.. i si no ho som pq no ho som..sempre bessa per algun lloc el got i al final acabem esquisofrènics però si algun dia se sap dur serà una triomfada no creieu? Crec però tornant amb la tercera "coma" que els follons també ens els han alimentat els mitjans, els altres partits tenen mil mancances que no surten a la llum o no surten la meitat de dies a la llum, i si a més hi afegeixes que fem una mica més el friki ke ells ja l'hem cagada pastorets..
,) Estarien bé criket aquests anàlisis sociològics que proposes per tal de ser més eficients i anar de cara a barraca sobretot pagant a gent que faci això i no estratègies com la dels 30 segons.
No vull semblar pessimista però, i confio fermament en que mica en mica s'anirà normalitzant el partit i el país, i arribarà un dia en que els "indepens" no només seran gent que tingui exclusivament polls i rastes, tot i que els vents de llibertat que descrius, quan vénen del sud foten força pudor.. potser certs països catalans ja estan en abansat estat de descomposició..:(
Per cert criket a Sant Jaume de Frontanyà es varen casar mons pares!! :p
Salut e dilecció
Aprofito aquest comentari per anunciar-te que, amb una colla de blocaires que compartim la simpatia per ERC però que discrepem de la línia que la direcció actual ha imprès en el partit, hem creat el portal de blocs Blocs amb Estrella amb l’objectiu de donar suport a la renovació d’Esquerra Republicana de Catalunya, un canvi que entenem que només pot arribar de la mà de
Joan Carretero i Rut Carandell.
Vist que els mals de la situació actual que pateix Catalunya provenen en bona part de les decisions de Carod i Puigcercós, crec que hem de començar per aquí. M'agradaria que hi fessis una visita i que t'hi adhereixis si t'engresca la idea. Seria bo que et pengessis el bàner i si fas un article sobre el tema te'l publicarem al portal.
Gràcies.
Hola Riki!!!
Bé, ja em coneixes i saps el què penso.
El discurs patriòtic em sobra (perquè no sóc català) i a més, crec que tot allò que toca la generalitat (erc inclòs) es converteix en merda.
No ens enganyem, no tota la culpa la té Espanya, els polítics catalans són uns incompetents. Aquest país ha de fer un gran canvi fora de les urnes.
Algú em garanteix que amb la independència les coses funcionaran millor? tenir més diners no vol dir administrar-los bé, i la generalitat no en fa un bon exemple...
Petons des de Leipzig!
(Alemanya no es lo que parece... mitos abajo!!!)
Per cert! m'agradaria parlar amb tu de Kosovo, espero que hagis llegit molt del tema i no tinguis el discurs fàcil: espanya=sèrbia, kosovo=catalunya...
ja en parlarem, això ha estat una de les coses que més m'ha cabrejat del indepes... veuen una independència i es tornen bojos... si el 90% de la població ho vol, no hi tinc res en contra...
però com han aconseguit aquest 90% de la població?
Per a mi, i amb veu ben alta, La independència és totalment legítima, però Kosove és Sèrbia.
Publicar un comentario